El "litines" era la forma de preparar el sifó o aigua gasificada a casa.
La formula bàsica: Bicarbonat i àcid tartàric que es tiraven a l'aigua.
Encara avui dia se'n comercialitzen, ja que serveixen per “gasificar” o esponjar la massa per a pastissos.
Normalment el procés començava a la cuina, 1 hora abans de l'àpat, afegint el litines a 1 litre d'aigua, remenant l'ampolla i posant-la a la “nevera”.
En un aspecte mes lúdic, es comercialitzava el sidral, en un cilindre de paper.
Quan es tirava en un vas amb aigua calia consumir tot seguit. Només era una dosi.
El sidral portava essència però sense colorant.
A fàbrica: Es dissolia l'essència amb alcohol i barrejar amb el bicarbonat i el tartàric i no produir l'efervescència abans d'hora.
El litines era un pas mes per a modificar el gust de l'aigua.
El litines “gallina blanca” ho feien en un sol sobre.
Avui dia ho fan en dos sobres, pel que es menys vulnerable a la humitat mentres no s'utilitza.
Per saber-ne mes:Perquè Litines?
El liti, com element químic, descobert el 1817. Cap el 1840 ja s' utilitzava un dels seus compostos, l ' urat de liti, per els que patien de gota.
Les aigües alcalines litíniques eren famoses com a diürètiques. Recordem que les "sales lithinées", sals litíniques o, vulgarment, "litines", que cap els anys 50 van deixar de ser "medicinals" per a passar a ser una forma de millorar el gust de l'aigua de l'aixeta.
Com exemples i sense ànim de propaganda Definició
Un sidral que no es tal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.